Conèixer el Poble Valencià

ELS ESPAIS NATURALS (5é A)

2011-12-15T12:31:00.000+01:00

2011-12-08T20:26:00.000+01:00

S'està carregant...

Mapa del relleu per completar.

2011-12-06T19:12:00.001+01:00

2011-11-24T21:51:00.006+01:00

El Clima

Variació del clima mediterrani: típic (marró), continental (taronja), i sec (rosa).

El País Valencià és banyat per la Mediterrània i, per tant, el seu clima és el mediterrani que com més s'endinsa cap a l'interior menys suau ho és. Podem trobar tres subtipus de clima:

Mediterrani típic S'estén a tot el litoral nord i centre del territori, amb uns hiverns no molt freds a causa de l'acció suavitzadora que la mar fa en la temperatura, i amb uns estius prou secs i calorosos de màximes al voltant dels 30 °C. Les precipitacions es concentren a la primavera i a la tardor, però amb riscos de gota freda. Les localitats més representatives que es troben amb este clima poden ser Castelló, Gandia, Torrent, Sagunt o València.

D'interior o continental: és un clima entre el clima continental i el mediterrani típic. Els hiverns són freds, els estius són més càlids que en el clima mediterrani típic, amb unes temperatures màximes que a algunes zones arriben als 35 °C. Les precipitacions escassegen però millor distribuïdes al llarg de l'any, i en forma de neu a l'hivern. Localitats: Requena, Villena, Alcoi, Elda i Xàtiva.

Sec: té lloc des de la Marina Alta cap al Baix Segura, amb unes temperatures càlides a l'estiu, i uns hiverns suaus de 10 a 13 °C, i les precipitacions escassegen força. Com més al sud més àrid és el clima amb uns hiverns encara més suaus al voltant dels 12 °C, amb uns estius llargs, secs i calorosos, amb temperatures màximes de més de 30 °C. Les precipitacions hi tenen lloc de forma ocasional en les estacions de tardor i primavera. Localitats representatives: Alacant, Benidorm, Elx, Oriola i Torrevella.

Muntanya: té lloc a les zones més altes del territori. El clima de muntanya es regix per l'altitud, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions, que són més abundants i en forma de neu a l'hivern. Localitats: Morella.
Font: Viquipèdia

Flora del País Valencià

2011-11-23T16:40:00.004+01:00

Fauna del País Valencià

2011-11-23T16:37:00.000+01:00

2011-11-18T08:02:00.004+01:00

Gastronomia

Una paella valenciana, amb conill, pollastre i garrofó.

Article principal: Cuina del País Valencià

La gastronomia del País Valencià és marcada per la geografia del país. Així doncs la costa destaca les coques i plats d'arròs, i empra preferentment els cereals - l'arròs, dacsa, blat -, llegums, fruites - raïm, taronja - i les hortalisses, mentre l'interior destaca gaspatxos i ollades i l'ús d'embotit, nous i ametlles, bolets i caça. Tant les aportacions dels grecs - l'ametlla, el vi - i dels romans - l'orxata, l'oli d'oliva - com les dels musulmans - torró, bunyol, arnadí i d'altres dolços - i els repobladors cristians - sobrassada, coques, esgarrat, espencat - són destacables.

Begudes: mistela, cafè-licor, herbero, aigua de València, aiguardent, absenta, casalla, orxata, barrejat, vi del País Valencià.

Plats
- Arrossos: arròs a la paella, arròs a banda, arròs i costra, arròs al forn, arròs amb fesols i naps, arròs negre, arròs a la pedrada, arròs caldós, arrossejat.
- Altres: fideuà, putxero, esgarrat, espencat o escalivada, albergínies farcides, all i pebre, coques - entre elles, la coca de mullador, les coques de dacsa, la coca de tonyina, la coca de Fira i la coca de xulla -, bollit, sang amb ceba, gaspatxo.

Postres i piscolabis
- Dolç: arnadí, bunyols de carabassa, coca de llauna, coca de sucre, delícies d'Elx, panellets, pastissets d'ametlla o de moniato, torró, almojàbenes o monjòvenes, carabassa al forn, carabassat, arrop i tallaetes, mona, flaó, fartons, coca celestial, tonya o pa socarrat, pestinyos.
- Salat: rosquilletes, pastissets de bleda

Altres: allioli, mullador, embotit incloent-hi sobrassada de la Marina.

Font: Viquipèdia

2011-11-16T20:36:00.002+01:00

FLORA

La vegetació valenciana és típicament mediterrània, i en ella poden distingir els boscos d'alzines i carrasques, en molts casos degradats i substituïts per coníferes; s'estenen des de les serres de Castelló, per l'altiplà de Requena i les regions muntanyenques de València, fins al nord de la província d'Alacant, arribant al mar a la cimera del Montgó, a Dénia.

Carrasca del Camp d'Elx

El desert de les Palmes i la serra d'Espadà són l'àrea de la surera, les alzines i els arboços, i en la serra de Benifassà es troba un bosc de faigs. Però el domini més gran és el del pi blanc, encara que també hi ha pi marítim (serra d'Espadà) i pi roig (l'Alt Maestrat).
Per sobre dels 1.300 m creix la savina, el roure, el roure i el ginebre. Cal destacar els palmerars d'Elx i Alacant, encara que no corresponen a la vegetació natural. En les terres baixes domina el matoll, que va degradant-se de nord a sud, en funció de la sequedat, i en el qual es donen espècies estepàries com l'espart, la pita o atzavara, la figuera de pala i el margalló.

A les zones de bosc degradat predomina el romaní, la savina, el llentiscle, la farigola.

Text trobat a: http://www.faunayflorasos.com/?secc=flora

APARELLS METEOROLÒGICS

2011-11-15T21:41:00.005+01:00

La mestra de cinqué Raquel ha trobat aquest document en LA PÀGINA DE L'ANGEL i el posem per a explicar els aparells meteorològics.
Si no heu satisfet la vostra curiositat sobre els fenòmens meteorològics visiteu la següent pàgina: Meteorologia

Formes del relleu

2011-11-09T19:23:00.002+01:00

Si feu clic al dibuix anireu a una pàgina on hi ha informació i activitats sobre el relleu i rius del País Valencià. És una web de l'editorial Vicens Vives (el dibuix qui hi fique també és de Vicens Vives)

2011-11-06T22:52:00.003+01:00

PARC NATURAL DEL PENYAGOLOSA

DADES

Localització: País Valencià a la comarca de l'Alcalatén

Superfície: 1.095,45 Ha

Data de creació: 2006

DESCRIPCIÓ

Pi al cim del Penyagolosa

Es tracta d'un elevat i ben conservat nucli muntanyós de la Serralada Ibèrica. Culmina als 1.813 m. al cim del Penyagolosa, des d'on es domina un immens panorama sobre gran part de les comarques castellonenques. El santuari de Sant Joan de Penyagolosa -és una important destinació de peregrinacions- i extensos boscos de pi negre, pi roig, roure valencià, etc. componen aquest magnífic paratge.

ESPÈCIES VEGETALS: pins, roures, matolls, inebres, aurons, carrasques, sabines, etc. La Conselleria de Medi Ambient, va declarar el barranc de la Pegunta com a microreserva vegetal, menys de vint hectàrees, en la qual conviuen espècies botàniques rares, endèmiques o amenaçades com el lliri de neu, la lletugueta de bosc, el grèvol i el teix.

Papallona Graèllsia

ESPÈCIES ANIMALS: Entre la fauna associada a aquest riquíssim ecosistema destaca l’ornitofauna de grans rapaces diürnes i nocturnes, com l’àguila reial, l’àguila de panxa blanca i el duc.

També és rellevant la presència del trencapinyes, del pigot garser gros i de la gralla de bec roig (pardals els tres).

Entre els mamífers és important la presència del gat salvatge, la cabra salvatge, la geneta (paregut al gat), el teixó i el cabirol (paregut al cérvol). Cal destacar especialment la major població valenciana de rata penada de cova. La sargantana de paret manté en el Penyagolosa una de les més importants poblacions del territori valencià. D’entre la fauna invertebrada destaquen la graèllsia i l’apol·lo (dues classes de papallones).

EL CIM DEL PENYAGOLOSA

Dintre del parc emergeix el cim del Penyagolosa, a 1.813 metres del nivell de la mar, és la segona carena més alta del País Valencià després del cerro Calderón. Es tracta d'un nucli muntanyós elevat i ben conservat del Sistema Ibèric. En el cim del Penyagolosa es domina una immensa panoràmica sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'Aragó.
Una bona prova del paisatge abrupte d'aquestes terres, és la diferència d'altitud: la localitat de Llucena se situa als 500 metres d'altitud i en pocs quilòmetres es troba el pic de Penyagolosa als 1.813 metres d'altitud.

En la cima, junt a una estàtua de la Verge del Lledó (patrona de la ciutat de Castelló de la Plana) hi ha una placa que resa:

Penyagolosa gegant de pedra

La teua testa plena de neu

Penyagolosa, Penyagolosa

A la tempesta, al sol i al vent
Fita senyera del poble meu

Per a saber més o veure plànols i fotos consulteu el següent document: Penyagolosa

Mapes del relleu

2011-11-06T09:41:00.004+01:00

Podem conèixer més del relleu i rius del País Valencià visitant la següent pàgina de Vicens Vives

Espais Naturals, localitza'ls i posa el nom.

2011-11-05T23:28:00.001+01:00

Font: viquipèdia

Espais Naturals del País València

2011-11-05T22:36:00.002+01:00

Espais Naturals de la nostra comunitat

2011-10-26T12:24:00.039+02:00

PARCS NATURALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

DESERT DE LES PALMES

El Parc Natural del Desert de les Palmes, situat a la província de Castelló, ocupa part de cinc termes municipals: Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana. La seua localització geogràfica el converteix en un lloc especial, on els habitants dels diferents municipis vénen a gaudir de les riques històriques, naturals i paisatgístiques que conviden a contemplar el paisatge, caminar i gaudir dels valors d'aquest espai natural. Les 3.200 hectàrees que el formen, protegides des de fa més de 20 anys, el converteixen en un dels més veterans. Els incendis han deixat empremta al paisatge, encara que en l'actualitat es pot apreciar una bona recuperació de la coberta vegetal.

XERA-SOT de Xera.

Declarat el 23 de febrer del 2007, el parc Natural de Xera-Sot de Xera comprén 6.451,17 ha. Situades entre les comarques de la Plana Requena-Utiel i Els Serrans. Xera es troba en l'interior d'un vall rodejada d'oliveres i ametlers, format per una fossa tectònica, afonament del terreny amb desnivells que van des dels 350 m de l'embassament Buseo als 1170 m de la cima de Zinc Pins. Sot de Xera, se situa en un fèrtil vall plena de tarongers i garroferes, excavat pel riu Soto Reatillo, entre impressionants estrats de roca intensament deformats i plegats.L'aigua i la geologia són els seus elements més representatius, contribuint a la gran qualitat paisatgística i valor d'este espai natural, juntament amb la presència d'hàbitats i espècies protegits com els brolladors petrificantes, les tejedas, la tortuga leprosa o l'àguila perdicera.

EL FONDO

El Parc Natural El Fondo està enclavat en la part més oriental de les serralades Bétiques, en una depressió tectònica denominada “ la Plana d'Elx” al sud de la comarca del Baix Vinalopó. Les 2387 Ha que conformen aquest aiguamoll comprenen dos embassaments reguladors de reg, una sèrie de llacunes i zones de saladar i cultius, la conservació dels quals ha originat diferents ambients de gran valor ecològic, encara que sens dubte, és la fauna l'aspecte més valuós del parc, tant per la gran abundància com per la presència d'espècies seriosament amenaçades d'extinció.

Les zones de saladar circumdants posseïxen un valor incalculable al comptar amb la presència d'espècies úniques, moltes d'elles endèmiques.

EL MONTGÓ

El Montgó, declarat parc Natural en 1987, comprén una extensió de 2117.68 ha i s'eleva fins als 753 metres d'altura. Testimoni del pas de l'home des d'èpoques ancestrals posseïx un elevat valor cultural i arqueològic.

Destaca per les més de 650 espècies de flora, entre les quals trobem endemismes com el Carduncellus dianius. El Montgó arriba a la mar en el Cap de Sant Antoni, el qual als seus peus dóna recer a la Reserva Natural dels fons marins que porta el seu nom, declarada en 1994 per la importància dels seus fons i la biodiversitat que estos alberguen. Formant, este conjunt, uns dels paisatges més espectaculars del litoral.

EL CARRASCAL DE LA FONT ROJA.

El Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, declarat en 1987, constitueix una excel·lent representació del bosc mixt mediterrani. Es localitza al nord de la província d’Alacant, entre les poblacions d’Alcoi i Ibi, ocupant 2.298 Ha.

És una elevació muntanyosa orientada de sud-oest a nord-est, amb una marcada diferència entre les dues vessants, i una gran diversitat d’ambients d’alt valor ecològic i paisatgístic.

Destaquen espècies vegetals com la carrasca, el roure valencià, l’auró, el freixe o el teix, i animals com l’àguila de panxa blanca, el brúfol, el teixó o l’escurçó. Les caves, antigues carboneres i masos disseminats pel territori constaten l’activitat humana en la zona des de fa centenars d’anys.

GORGES DEL CABRIOL.

En la comarca Requena Utiel, entre els termes municipals de Villargordo del Cabriol, Venta del Moro i Requena, es troba el parc Natural de les Gorges del Cabriol, un dels espais naturals més significatius del territori valencià. Este territori de singular importància per la seua flora, fauna, paisatge, característiques geològiques i els seus valors socioeconòmics i culturals, es troba molt vinculat al medi rural tradicional.

El Parc Natural de les Gorges de Cabriol, amb una extensió de 31.446 hi ha, té al riu Cabriol com a eix vertebrador, formant una frontera natural entre les comunitats de València i Castella la Manxa.

ILLES COLUMBRETES

Prop de les costes de Castelló, a 28 milles del Cap d’Orpesa emergeixen, desafiant la mar, les antigues Illes de les Serps, ara Columbretes, un petit archipèlag d'origen volcànic a mig camí entre la Península i les Balears.

Este arxipèlag, degut a l'aïllament i excel.lent estat de conservació alberga varies espècies animals i vegetals escases a la resta de la Mediterrànea com ara la gavina corsa, el falcó de la reina o la escasíssima reseda hookeri, i un nombre considerable d'espècies úniques al món com la sargantana de Columbretes o l'alfals arbori. Entre els visitants que les van frecuentar destaquen grecs i romans, sent els faroners els únics habitants des de mitan del S. XIX fins a 1975. És per tot això que es van a l'any 1988.

LLACUNES DE LA MATA I TORREVELLA.

El P.N de les Llacunes de la Mata i Torrevella, es troba a la comarca del Baix Segura, i ocupa part dels termes municipals de Guardamar del Segura, Torrevella, Los Montesinos i Rojals. Juntament amb els parcs naturals del Fondo i les Salines de Santa Pola, formen un triangle d'aiguamolls d'una importància crucial per al desenvolupament dels cicles biològics de nombroses espècies que l'utilitzen tant en les seues migracions com en la nidificació o hivernada. El parc el conformen dues llacunes separades entre si per un anticlinal denominat El Chaparral.

Un canal uneix ambdues depressions que, a més, estan comunicades de forma artificial amb el mar mitjançant uns altres dos canals coneguts com Acequiones, que conformen aíxí una sola unitat d'explotació salinera.

L’ALBUFERA.

El Parc Natural de l'Albufera constitueix un dels aiguamolls més representatiu i valuós de la Comunitat Valenciana i de la conca mediterrània. Amb una superfície de 21.120 hectàrees, es tr

oba situat a tan sols 10 km de la ciutat de València. La seua proximitat i facilitat d'accés el converteixen en una perfecta excusa per a abandonar la ciutat i practicar l'observació de la natura. Durant tot l'any, la gran biodiversitat d'aquest espai natural protegit permet observar una important varietat de fauna i flora.

Engloba els municipis de València, Alfafar, Sedaví, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla, Sollana, Sueca, Cullera, Albalat de la Ribera i Algemesí.

Va ser declarat en el 1986 com a Parc Natural, i des de l'any 1994 està inclòs en la Llista de zones humides d'importància internacional per a les aus establida per raó del Conveni de Ramsar de 2 de febrer de 1971. Des de l'any 1994 està inclòs en les àrees ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus), i des de 1992 és zona LIC (Lloc d'Importància Comunitària).

MARJAL DE PEGO-OLIVA.

El Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, declarat el 27 de desembre de 1994, es una zona humida envoltada de muntanyes situades entre les províncies de València i Alacant, entre els termes municipals de Pego i Oliva. Dins les seues 1250 hectàrees de superfície ens trobem una extensió de senillars, arrossars i llacunes travessades per una xarxa de rius, séquies i canals, que formen un espai natural de gran riquesa i productivitat. L'excel.lent qualitat de l'aigua permet l'existència de la vegetació subaquàtica millor conservada dels aiguamolls espanyols, que acull i serveix d'hàbitat a una fauna rica i variada, en la que destaquen el fumarell de galta blanca, el samaruc, la rosseta i la tortuga d'aigua.

PENYAGOLOSA.

El Parc Natural del Penyagolosa, localitzat entre els termes municipals de Vistabella del Maestrat, Xodos i Villahermosa del Río, representa una fita geogràfica de primer ordre i un referent cultural molt arrelat en la tradició valenciana. Amb 1.094,45 hectàrees comprén la forest d’utilitat pública de Sant Joan de Penyagolosa i el seu pic més elevat (1814 m d’altitud) és considerat el sostre de la Comunitat Valenciana per excel·lència, només superat per l'Alto de las Barracas (Cerro Calderón).

En els últims contraforts del sistema Ibèric i la serralada costanerocatalana, el massís del Penyagolosa forma part d'un encreuament d'ambients geològics, biològics, culturals i socials. La combinació de substrats calcaris i silicis i el seu clima mediterrani amb influències continentals li confereix una gran diversitat d'espècies botàniques.

Considerat com una muntanya sagrada i màgica per als valencians, en el seu cor s'alça l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, l'actual edifici d'origen neoclàssic és centre de pelegrinatges dels pobles dels voltants del massís. Aquesta terra de transició entre els pobles d'interior i els pobles pròxims a la costa impregna el caràcter dels seus pobladors, acostumats als rigors del clima.

PENYAL D’IFAC.

El Penyal d'Ifac, situat a Calp, en la comarca de la Marina Alta, va ser declarat parc Natural el 19 de gener de 1987. Esta formidable roca, unida a terra només per un estret istme, s'eleva sobre el mar fins als 332 m d'altura.

Tractant-se d'un dels paisatges més coneguts de la Comunitat Valenciana, amb únicament 45 hectàrees de superfície, constituïx al mateix temps un dels seus espais naturals protegits de menor extensió i un dels més visitats. D'altra banda, la riquesa del seu patrimoni històric, amb valuosos jaciments arqueològics, junt amb la singularitat de la seua flora, que inclou importants endemismes, ho convertixen en un parc natural de primer orde.

CABANES-TORREBLANCA.

El Prat de Cabanes-Torreblanca és una estreta franja de terreny de maresmes i pantans formada per dipòsits quaternaris. Aquest espai natural està situat a la plana costanera que s'estén entre els termes municipals de Torreblanca i Cabanes. El paisatge característic del Prat és el propi d'una zona humida litoral, separada del mar per un cordó de còdols.

Entre els valors destacables del Parc Natural la fauna té gran importància, ja que es poden trobar espècies endèmiques com la gambeta, el fartet o el samaruc, sent les aus el grup faunístic millor representat.

De vital importància, són les comunitats vegetals, representades per les de saladar, les pròpies de cordó dunar, les aquàtiques i subaquàtiques.

PUEBLA DE SAN MIGUEL.

El Parc Natural de la Puebla de San Miguel declarat el 25 de maig de 2007 s'assenta sota els contraforts occidentals de la serra de Javalambre dins de la comarca del Racó d'Ademús. En el trobem l'Alto de las Barracas que amb 1.839 metres constitueix el cim de la Comunitat Valenciana. Dins de les 6.390 ha de superfície destaquen elements naturals de incalculable tan ambiental com paisajísticos: poblacions de savina turífera, saviina rastrera, pi albar, teixos... L'alt grau de conservació d'aquests ecosistemes es frut de la gestió duda a terme pels habitants del municipi durant segles. Mostra d'aixó es el ric i variat patrimoni etnografic i cultural existent al llarg de tot el territori.

SALINES DE SANTA POLA.

El P.N. de les Salines de Santa Pola amb els seus 2470 Ha. És un clar exemple de coexistència entre els usos tradicionals i la consevacio del medi.

Este espai junt al P.N. del Fondo, conformaven antigament una gran zona humida coneguda com albufera d'Elx.

La zona compren explotacions salineres, els de Braç del Port i Bonmatí, una sèrie de basses d'aigua dolça amb major o menor grau de salinitat, una zona de dunes i platja i una escassa porció de terra de cultiu.

Esta diversitat d'ambients dóna lloc a una gran varietat de formacions vegetals i grups faunístics, que és distribuïxen segons el grau de salinitat i la profunditat de la làmina d'aigua.

SERRA CALDERONA.

El Parc Natural de la Serra Calderona és un dels espais naturals protegits més emblemàtics de tota la geografia valenciana. Aquest extens territori que s'estén sobre18019 hectàrees va ser declarat parc natural el 15 de gener de 2002.La Serra Calderona és una de les últimes elevacions del sistema ibèric, esguitada per multitud de barrancs amb importants desnivells, presenta un relleu d'altituds mitjanes (cota màxima 1012 m). La diversitat d'ambients forestals i la importància d'espècies presents com la surera defineix a aquest espai natural com un enclavament de gran valor natural.

Aquest territori ha sigut l'escenari de pas i assentament de cultures des d'èpoques ancestrals, totes elles han modelat el paisatge i la cultura que coneixem hui.

SERRA DE MARIOLA

Mariola és l'evocador nom d'aquesta serra, que s'alça entre pobles de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida, tan arrelada en la cultura popular valenciana. Els seus paisatges han sigut i són un regal per a habitants i visitants. Aquest paisatge és herència de l'aprofitament tradicional dels rics recursos naturals. La pròpia orografia de la serra presidida per l'emblemàtic Montcabrer, els pasturatges, la neu, les herbes aromàtiques i medicinals, els refugis naturals…, i especialment l'aigua, conformen la seua forta personalitat. Aquests i molts altres valors van motivar la protecció de quasi 17.000 hectàrees amb la declaració de Mariola com a Parc Natural, el 8 de gener del 2002.

SERRA D’ESPADÀ

El Parc Natural de la Serra d’Espadà, declarat el 29 de setembre de 1998, és el segon espai protegit més extens de la Comunitat Valenciana, amb 31.180 hectàrees. En aquesta serra trobem un dels pocs afloraments de gres roig del territori valencià, el qual configura un relleu abrupte i trencat, conformat per cims i turons acompanyats per profunds barrancs i rambles, on podem trobar nombroses fonts i frondosos boscos de sureres, únics a la nostra geografia.

Aquestes característiques li confereixen un excepcional valor paisatgístic, amb una riquesa botànica i faunística excepcionals, que queden paleses en el gran nombre d'endemismes i singularitats existents al territori del parc.

SERRA D’IRTA.
El Parc Natural de la Serra d’Irta i Reserva Natural Marina d’Irta és un lloc privilegiat, situat en la comarca del Baix Maestrat, va ser protegit l’any 2002. El substrat de roca calcària blanca, els espectaculars penya-segats litorals, una vegetació característica i un ric patrimoni arquitectònic, s’integren de manera harmoniosa en l’últim tram de costa, d’uns catorze quilòmetres, que queda sense edificar entre França i Almeria. És un paisatge de gran personalitat, que comunica una sensació de paradís per descobrir. Nombrosos visitants disfruten d’este parc natural caracteritzat per un turisme sostenible de la costa que compatibilitza l’ús recreatiu en les cales i platges amb la conservació dels valors naturals.

SERRA GELADA.

Entre les badies de Benidorm y Alfàs-Altea encontrem l’el·levació muntanyosa de la Serra Gelada, un dels exemples més singulars de serralada litoral valenciana. Esta serra y els fons marins que l'envolten, conformen un conjunt d’ecosistemes litorals de incalculable valor ecològic i ambiental; que junt a la riquea cultural i históric del seu entorn, va portar a la seua declaración con a Parc Natural marítim-terrestre (el primer en la seua categoría), abarcant una superficie total protegida de 5.564 has., de les que el 88 % corresponen al medi marí.

LA TINENÇA DE BENIFASSÀ
El Parc Natural de la Tinença de Benifassà es va declarar al maig de 2006, abastant unes 5.000 hectàrees, contingudes en les quasi 26.000 del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals. Es troba en la comarca històrica del mateix nom, que comprenia les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel i Castell de Cabres.

A més, pel seu elevat valor ambiental i per la continuïtat d'hàbitats s'inclou el terme de Vallibona. L'abrupte relleu d'aquest massís, fruit de la confluència de sistemes muntanyencs amb diferent orientació, unit a la labor de generacions de pobladors amb els seus usos tradicionals té com resultat un territori de paisatges grandiosos i elevada biodiversitat.

EL TÚRIA.

El Parc Natural del Túria, declarat el 13 d'abril del 2007, es troba inclòs en la plana del riu Túria. Amb una superfície de 4.692 hectàrees s'estén per les comarques de l'Horta, El Camp de Túria i Els Serrans representant un clar exemple de l'escàs i valuós bosc ripicola mediterrani associat al va riure Túria. A més l'existència de pinedes de pi blanc i matoll mediterrani, junt amb una bona representació de l'Horta Valenciana, li conferixen un alt valor per la seua riquesa en termes de biodiversitat i valors tradicionals. La seua declaració assegura la conservació de tots aquests valors en una zona altament poblada i industrialitzada com és l'àrea metropolitana de València.

Rius del País Valencià

2011-10-13T22:24:00.002+02:00

Una cançó que recorre comarques, pobles i muntanyes del nostre país,...

2011-09-29T21:10:00.001+02:00

Lletra de la jota d’Al Tall. Del LP Deixeu que rode la roda. 1977

DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE
Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

La Marina i la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.

Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.

El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

Índex projecte Comunitat Valenciana de Cinqué A

2011-09-28T23:48:00.001+02:00

Situem la nostra comunitat

2011-09-24T17:49:00.003+02:00

Hem vist a classe amb el google earth on es troba la nostra comunitat dintre del planeta Terra. Alguns sabiem que estem a l'hemisferi Nord, en el continent d'Europa i en Espanya.
Hem vist que La Comunitat Valenciana té tres províncies: Alacant, València i Cástelló. I Elx pertany a la província d'Alacant.
Amb tant de nom potser més d'un s'ha perdut. L'important és que formem part d'un conjunt de terres molt gran que estan correlacionades entre si.

Mostra un mapa més gran
Europa

Què volem saber de la Comunitat Valenciana? 5é B

2011-09-16T10:54:00.011+02:00

ÍNDEX INICIAL DEL PROJECTE DE LA COMUNITAT VALENCIANA
1 .- On esta situada la Comunitat Valenciana?
2.- Els rius i els mars.
3.- Espais naturals i relleu.
4.- Els habitants i la població. Províncies i ciutats més importants.
5.- L'economia: industries, comerç, turisme, (platges i monuments), etc.
6.- La història i festes.
7 La gastronomia.
8 Fauna i flora.
9 El clima
10 Les comarques.
11 Qui governa la Comunitat Valènciana?.

Entrada feta pels alumnes 5é B. En revisió

Qué sabem del País Valencià

2011-09-15T09:28:00.001+02:00

Benidorm és una ciutat molt túristica que venen molts estrangers.
Les Comunitats del costat son Catalunya, Aragó, Illes Balears, Castella-La Manxa i Múrcia.
La costa del País Valencià es La Mar Mediterrània..
Els pobles que tenen més habitants són València, Alacant, Elx i Castello.
La capital es València.
Es un paìs, es un territori i es una comunitat autònoma d'Espanya.

Entrada elaborada per l'alumnat de 5é B

Mapa comunitats autònomes Espanya

2011-09-14T23:18:00.000+02:00

És un mapa que podeu imprimir i omplir amb el nom de les comunitats i províncies d'Espanya. El treballarem en classe. L'he trobat en: http://hihatrenquesferm.blogspot.com/2010/11/mapa-espanya-poblacio-mut-provincies-i.html

Encerta on es troba cada comunitat autònoma

2011-09-14T23:00:00.000+02:00

Col·loca al seu lloc cada comunitat autònoma

2011-09-14T22:56:00.000+02:00

Punts cardinals: Nord, Est, Oest i Sud

2011-09-14T09:44:00.001+02:00

Imatge de la rosa dels vents extreta del calendari del brillantet : http://www.edu.gva.es/polin/docs/polin_docs/brillantet_2011.pdf

Juga a conèixer les autonomies i situa la nostra.

2011-09-11T21:37:00.000+02:00

El relleu

2011-09-11T21:34:00.000+02:00

El relleu

Són de les muntanyes del nord, que pertanyen al Sistema Ibèric, les serres meridionals del Sistema Bètic i les serres, altiplans i planures centrals. Al Maestrat s'hi troba la muntanya més emblemàtica del país, la Penyagolosa, de 1.813 m. d'altura, considerada popularment com la més elevada, però aquest honor en realitat li correspon al Calderón, al Racó d'Ademús, de 1.839 m. Amb més de 1.500 m, en terres de La Marina, es troba l'Aitana (1558 m.).

Al litoral hi ha penya-segats com la Serra d'Irta, els de la Vila Joiosa o la Serra Gelada, aiguamolls i maresmes, com ara la Ribera de Cabanes, l'Albufereta d'Orpesa, les Albuferes de València i Elx, les llacunes de Torrevella i la Mata, esdevingudes salines, o la marjal de Pego; grans platges de sorra, des de Benicàssim fins Almenara, des de Puçol fins a la Marina i importants formacions de dunes com el Saler de València o les de Guardamar.

Font Viquipèdia

Unes poques dades per començar

2011-09-11T21:21:00.000+02:00

El País Valencià és un país d'Europa situat a l'est de la Península Ibèrica. D'acord amb el seu Estatut d'Autonomia, els seus habitants, el poble valencià, són una nacionalitat històrica constituïda com a comunitat autònoma d'Espanya amb el nom de Comunitat Valenciana. La seua referència històrica és tradicionalment el Regne de València, entitat política i administrativa que va existir durant cinc segles, des de 1239 fins a 1707.

Localització

Dades indicadores:
Estat	Espanya
Capital	València
Gentilici	Valencià, valenciana
Superfície • Total • % Espanya	Posició núm. 8 23255 km² 4,60%
Longituds Delim. territorial Costa	834 km. 644 km.
Altitud	(màx.:1839 )
Població • Total (2007) • % Espanya • Densitat	Posició núm. 4 4.874.811 hab. 10,75% 209,6 hab/km²

Font: Viquipèdia

Les comarques

2011-09-11T13:02:00.001+02:00

El territori

2011-09-11T12:40:00.001+02:00

Mapa de Google

Fotografia de la Nasa